dimecres, 3 de setembre del 2008

El cuentu del Patufot

Vet aquí que una vegada hi havia un pare i una mare que van tenir un fill desproporcionadament gros. Van posar-li Patufot, que no és un nom gaire maco, però pitjor hauria estat que li diguessin Crispí, Godofrè, Restitut o Kevin. N’era tant i tant, de gros, que els seus pares no el deixaven sortir al carrer. "Mamaaaaa, mamaaaaaa, per què no puc sortir al carreeeeeer?" -bramava el Patufot. I la mama del Patufot, amb els tímpans reventats i amarada de saliva del seu nenot, responia tota afligida: "perquè trepitges les iaies i les esfarines". I el Patufot plorava i plorava perquè no ho entenia.

Un dia la mare era a la cuina fent macedònia pel Patufot. De cop i volta, tota afligida, exclamà: "Oh, ai las! M’he quedat sense síndries! I com m’ho faré ara? El Patufot, que ho va sentir, va saltar tot eixerit: ja us n’aniré a buscar jo, bona mare!" Però la mare s’hi negava tota afligida: "no, nenot, no, que les iaies no en tenen cap culpa de la meva falta de previsió". Però tant i tant va insistir el Patufot que la seva mare, tota afligida, el va deixar marxar, amb la condició que anés amb molt de compte de no fer mal a dingú.

Dit i fet. El Patufot va sortir de casa per comprar dues dotzenes de síndries, saltironant tot feliç, tris-tras, tris-tras i entonant a tota veu una patètica melodia que feia aixins:

Oh! Gavina voladoraaaaa,
que voltegeeeees sobre el maaaaar,
i al pas del vent mar enforaaaaa
vas voltant fins arribaaaaaaaaaaar...

I com que la gent es pensava que s’acostava la Marina Rossell, tothom es tancava a casa i aixins el Patufot podia anar tranquil pel carrer sense por d’esfarinar cap iaia ni re.

Però resulta que, sigui per causa de l’aparició sobtada dels típics núvols d'evolució diurna, sigui per efecte de la patètica melodia, la qüestió és que va començar a ploure a bots i costellos. El Patufot es va posar a córrer per buscar aixopluc, cosa difícil tenint en compte les seves gegantines hetxures. Finalment, es va refugiar a l'interior del remolc d’un trailer de 40.000 kg i 5 eixos, de matricula romanesa, carregat de cols que anava camí de Mercabarna, el conductor del qual havia sortit un moment a fer un pipí i un carajillo.

Quan va tancar la porta del remolc, el Patufot es va adonar del greu error que havia comès: aquella porta s'obria des de fora, però ai las! no pas des de dintre.

El Patufot, pobrissonot, feia hasta pena de veure’l, tot xop, sota 40 tones de cols, plorant desconsolat. Va començar a picar les parets metàl·liques del remolc, però a part d'uns considerables bonys a la xapa no va aconseguir fer-se notar, puix el senyor romanès romania (és lo que té) dins del bar.

Els seus pares, en veure que es feia tard i no tornava a casa, van començar a buscar-lo, bo i cridant tot afligits:

Patufoooooooot, on eeeeeeeeeets?

Re. Silenci.

Patufoooooooot, on eeeeeeeeeets?

Més silenci.

Però ai las! De sobte, van sentir una veueta llunyana que deia:

A la panxa d'un trailer de cooooooooooooooools
ostiaputajoder, i no en puc sortiiiiiiiiiir!

Els seus pares, tot afligits, però esperençats a l'ensems, van tornar a cridar:

Patufoooooooot, on eeeeeeeeeets?

I el Patufot va tornar a bramar:

A la panxa d'un trailer de cooooooooooooooools
ostiaputajoder, que esteu sords o quèèèèèèèèè!

I els seus pares, contrariats perquè el seu nenot deia paraulotes i havia perdut el do de la rima, però contents d'haver-lo trobat, van obrir la porta del trailer i en va sortir el Patufot tot eixerit, com si res no hagués passat. I, tot saltironant d'alegria, van tornar plegats a casa seva i van connectar-se a l'internet per votar el mític A les cinc tinc swing de la Núria Feliu al web de Catalunya Ràdio.

I per sempre més van ser feliços i van menjar anissos (i macedònia sense síndria).

15 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Potser assajava la gavina per fer-li els "corus" a la Marina el proper 11 de setembre al Liceu.

Anònim ha dit...

ja, ja, ja, simplement genial !

El veí de dalt ha dit...

Ets una `passada, xavalot. No pares de sorpendre'm... Tu deus estar mal aprofitat a la feina (no dic a casa); com si ho veiés.

Aida ha dit...

Es molt bo, m'he imaginat el Patufot saltironejant pels carrers, fent tremolar els fanals... molt bo xD

Sergi ha dit...

Jo no t'ho volia dir, però com que ja ho ha fet en Jordi i hi ha precedent, això de la Rossell al Liceu... no sé jo. Ho he vist en un pirulí d'aquells de cantonada, i he estat a punt de fer-li una foto per enviar-te-la, però no portava la càmera.

Que actuï al Liceu potser es deu a les grans dimensions d'algun dels seus coristes... pensa-ho bé...

Laia ha dit...

ostres... jo només penso en la pobre mare, com deuria ser el part!!!

Anna Tarambana ha dit...

Jajajajaja! Abbot i Costello?

Però escolta, quina manera més poc subtil de seguir invitant-nos a votar a la Feliu, eh? ;)

Unknown ha dit...

Pues jo voldria que hi fessis uns canvis a la teva historia:
- enlloc de ser romanès el camió, no podria ser de la Antiga República Iugoslava de Macedonia? Així lligariem aquest pais amb el context de la mama que li fa macedonia.
- i el conductor podria escoltar als Macedonia (el grup aquell infantil)
-"hostiaputajoder" està prohibit als blocgs. Ho podries canviar per un "excatxis"?
-l'historia podria acabar amb en Patufot menjant-se les cols que provoquen flatulències que fan que el camió (de 5 eixos) exploti, i arribin els de Gas Natural (naturalment) i el comprin per endollar-lo a la central de la Plana del Vent (on no hi neva ni plou, però de vent si que n'hi deu haver).
- i també es podria casar amb el conductor del camió.

O no? ;-)

NeoPoeta ha dit...

Tant de cuentu i al final la macedònia la van fer sense síndries?
Jo, quan l'he començat a llegir, he pensat: ja vuràs tu, ara arribarà el pobre patufot a la botiga i s'haurà deixat els cuartos a casa!

. ha dit...

la moral vindria a ser: si plou, no surtis a buscar sindries, que només trobaràs cols.

Zincpiritione ha dit...

Per la diada plourà, jordi, no ho dubteu!

Gràcies, laianna! I ara ves a votar la Feliu, perfavort!

Digueu-li al jefe#2, veí, siusplau, viam si a vós us fa cas! :D

Fent tremolar els fanals, fent sortir esvorancs pels puestus... bembé com l'AVE, aida!

Jo també els he vist els cartells aquests, Xexu. I després encara hi ha qui creu que enguany ha baixat el turisme a Catalunya per la crisi! I què més: si espantem la gent aixins, com voleu que ens vinguin a veure? :o

laia, per mi que el Patufot és adoptat...

Així, així, Tarambana! Cal que aprofitem qualsevol post, comentari o lu que sigui per recordar a tothom que CAL VOTAR LA FELIU! Anem primers, sí, però no ens podem adormir. NEM PER FENYA!! :D

Jajajajajajajajajajaja Xepe71! Ostiaput... ai, no perdó... volia dir... ai las! esteu mooooolt pitjor que jo!!! :DDDDD

Neopoeta, si no dugués cuartos hauria pagat amb targeta, que el Patufot és molt espavilat! ;)

Ben cert, jordi moreno. I jo encara diria més: si plou, no surtis a buscar sindires, que només trobaràs cols. :D

Unknown ha dit...

Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

Anònim ha dit...

Sí sí, està molt bé però m'ha fet angúnia que cantés la cançó que cantava... potser hauries d'avisar, no? I afegir un text tipu 'aquest conte pot ferir la vostra sensibilitat'. Més que res perquè ara se m'ha enganxat la cançoneta pfff

Carme Fortià ha dit...

Genial! Perdent la rima, jejeje!

calamontse ha dit...

Hola, genial... Que tens mail? M'agradaria utilitzar aquest conte per un cicle que fem...