dilluns, 1 de desembre del 2008

Elegia

Hi ha cantautors que musiquen poemes. I directors de cinema que adapten novel·les. I escriptors que novel·len biografies. I compositors que versionen altres compositors més espavilats (i originals) que ells. I directorsescènicsmodernsdelcagar que reinterpreten Puccini i fan de Cavaradossi un pintor de graffittis al lavabo de senyores de l'estació de Renfe de Plaça Catalunya. Perquè l'art és aixins: un plagi continu disfressat. Un menú de restaurant xino de cinc noranta (cafè inclòs) que, sovint, ens dóna gat per llebre.

Un servidor, imbuït de modernor, vol participar, amb modestia però amb decisió, d'aquests corrents pseudomoderns que contribueixen a convertir l'art en caca. I és per aixòs que, avui, erigint-me com a salvador de l'ART en majúscules, encenc un Ducados, em deixo una melena pollosa, m'omplo el gintònic de vacuïtat i, des de darrere d'unes ulleres de pastafashion, impostant la veu amb gran afectació, em disposo a poemitzar la tapa d'un llagurt griego de Danone, tot recitant una elegia que diu aixins:


Elegia a la tapa d'un llagurt

Oh! Yoghourt Griego!
-para muchos el mejor del
[mundo-

Fecha de caducidad... 17/12
Mejor calificado, ai las!
Unión Española de Catadores U.E.C.
(expertos

en

cata

desde 1985)

Consérvese en frío
(entre 1ºC y 8ºC).

Natural.

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs sí, alguns considerarien aquesta opera prima teva com la màxima expressió d'un nou corrent literario-friki a la nostra terra, inspirat sens dubte per les creacions d'autors dels suburbis de l'alemanya profunda que bla bla bla...

que no, que no en sé de fer aquests discursets, hombre ya!

Jordi Casanovas ha dit...

no rima!

Anònim ha dit...

Ho he vist. Un bar ple de fum, cerveses i públic selecte. Abans de 'Natural' hi hauria una pausa dramàtica i després tothom aplaudiria i somriuria satisfet.

Anònim ha dit...

El comentari anònim és meu que se m'ha escapat el botó...

NeoPoeta ha dit...

Doncs a mi m'ha agradat moltissim xD

. ha dit...

neo-pop-art!
poesia post-contemporània!
literatura neocon!

no me'n surten més...

Aida ha dit...

ploro de l'emoció... o potser pel fum del ducados...

Alex. ha dit...

En uns Jocs Florals, faries patxoca!!

... i si signes amb el pseudònim de Llessi, ja fora massa.

Núr ha dit...

Un final esplèndid!

llum ha dit...

No tinc paraules per elegia tan certera, tan bella, tan plena de bífidus bioactiu. No sé com en Tresserras no t'ha esponsoritzat encara perquè facis una elegia als llagurts griegos amb fruites del bosc o a la Bebida de Soja sabor Vainilla Vivesoy Pascual, enriquecidas en calcio y vitaminas A y D, por lo que además de aportar todos los Beneficios de la Soja ayudan a luchar contra la osteoporosis.

Zincpiritione ha dit...

Xexu, em sembla que Alemanya no li molen els llagurts... :P

Jordi, és que la rima de milnovesientosochentaisinco m'ha semblat molt evident, grollera i hasta una mica ñoña! :)

Jajajajaja, Anònim, i després hi hauria bisos, evidentment, i ballaríem sirtakis per fer-ho tot més rodó.

Marta, no vulguis fer teu el brillant comentari de l'anònim, parfavort! ;)

NeoPoeta, gràcies, de res, no es mereixen.

Jordi Moreno, campaaaaaaaaaana y se acabó!:D

Aida, és de l'emoció. No ho dubtis. :P

Àlex, i si ademés l'anés a recollir vestit de Llessi, probablement hasta em donarien el prèmit "en gai saber" (com volguent dir...)

Núr, això que dius és ben cert!

Llum, perquè em subvencionés el Tresserras hauria de fer una oda als llagurts de la Fageda (que bé que s'ho mereixerien).

Jordi ha dit...

I jo em poso dempeus per aplaudir-te i dir-te que sí, que visca l'ART en lletres majúscules i per molts anys de menjar iogurts grecs d'aquests que estan per llepar-se els dits!! Ho confirmo!

Josep B. ha dit...

Sublim! Genial! Magnífic! Un poema que transcendeix l'essència de la vida i la raó de l'ésser.

Yeral ha dit...

Ets un artista... i punt.

Modgi ha dit...

Al teu costat, en Calixto Bieito és una tieta complaent. Em trec el crani.

Puji ha dit...

125g e