En un paper que penja d’una paret d’un estudi d’una casa d’un carrer d’una ciutat d’un país que ben bé podria ser el nostre, algú més savi que tots nosaltres hi va escriure una vegada una cosa semblant a aquesta: L’èxit és aconseguir allò que desitges; la felicitat és estimar allò que has aconseguit.
La fórmula és aparentment senzilla: saber què vols per aconseguir-ho. Aconseguir-ho per estimar-ho. I estimar-ho per ser feliç. Alehop. Pla i ras: heus ací el secret de la felicitat. Ben simple. I compri-me’l, senyora, que me’l prenen de les mans!
Però com totes les grans veritats, la seva simplicitat és només aparent. Quan et pares a pensar-hi, t’adones que la clau de tot plegat rau en el primer graó de l’escala, ergo (que sóc de ciències però tinc cultura), en saber què és allò que desitges. Què coi és el que vols de veritat.
I ja som al cap del carrer: per saber què és el que realment desitges, on vols realment anar, cal una cosa que hom ha convingut a anomenar saviesa. De poc serveix tenir el vent a favor quan al port no t’hi espera ningú. De poc serveix córrer si no tens on anar. Cal saviesa per saber què és realment el que desitges. El que vols de veritat. Sense saviesa, l’èxit és un fracàs i la felicitat una quimera.
Potser és per això que la paraula èxit s’ha prostituït. Per culpa de gent que no sap què vol, perquè no són savis. Potser també és per això que la paraula felicitat s’ha prostituït. Per culpa de gent que no estima, perquè tampoc no són savis. Hi ha èxits que empatxen, que provoquen una felicitat pesada. Indigesta. És la falsa felicitat dels estúpids. Però hi ha també la felicitat dels savis. L'autèntica felicitat. La coneixereu perquè, més enllà de les mil formes que pot prendre l’èxit personal, la felicitat autèntica és encomanadissa. Perquè aquells que la tenen, són savis. I els savis molen.
Jo, una vegada, vaig conèixer un home feliç que va penjar d’una paret d’un estudi d’una casa d’un carrer d’una ciutat d’un país que ben bé podria ser el nostre, un retall de paper amb un bocí de saviesa.
La fórmula és aparentment senzilla: saber què vols per aconseguir-ho. Aconseguir-ho per estimar-ho. I estimar-ho per ser feliç. Alehop. Pla i ras: heus ací el secret de la felicitat. Ben simple. I compri-me’l, senyora, que me’l prenen de les mans!
Però com totes les grans veritats, la seva simplicitat és només aparent. Quan et pares a pensar-hi, t’adones que la clau de tot plegat rau en el primer graó de l’escala, ergo (que sóc de ciències però tinc cultura), en saber què és allò que desitges. Què coi és el que vols de veritat.
I ja som al cap del carrer: per saber què és el que realment desitges, on vols realment anar, cal una cosa que hom ha convingut a anomenar saviesa. De poc serveix tenir el vent a favor quan al port no t’hi espera ningú. De poc serveix córrer si no tens on anar. Cal saviesa per saber què és realment el que desitges. El que vols de veritat. Sense saviesa, l’èxit és un fracàs i la felicitat una quimera.
Potser és per això que la paraula èxit s’ha prostituït. Per culpa de gent que no sap què vol, perquè no són savis. Potser també és per això que la paraula felicitat s’ha prostituït. Per culpa de gent que no estima, perquè tampoc no són savis. Hi ha èxits que empatxen, que provoquen una felicitat pesada. Indigesta. És la falsa felicitat dels estúpids. Però hi ha també la felicitat dels savis. L'autèntica felicitat. La coneixereu perquè, més enllà de les mil formes que pot prendre l’èxit personal, la felicitat autèntica és encomanadissa. Perquè aquells que la tenen, són savis. I els savis molen.
Jo, una vegada, vaig conèixer un home feliç que va penjar d’una paret d’un estudi d’una casa d’un carrer d’una ciutat d’un país que ben bé podria ser el nostre, un retall de paper amb un bocí de saviesa.
10 comentaris:
No tinc paraules. Sóc feliç de llegir quelcom tan bonic i tan encertat! Ara mateix, i amb el permís de vostè, ho reenvio a unes 15 persones que estimo, a veure què en pensen. Jo crec que no pot ser més sàvia, la seva reflexió. Gràcies, de debó, m'ha agradat molt.
Una bona part de la saviesa rau en adonar-se'n. Sr. Piritione, vostè mola, i fins i tot m'atreviria a dir que mola mazo.
Caram, és una reflexió molt bona. Crec que vindré moltes més vegades per tornar-ho a llegir i que cada vegada que ho llegeixi encara m'agradarà més, fins que ho tingui ben interioritzat.
Saber què volem de veritat, què és autènticament important i què és allò que ens farà realment feliços si ho aconseguim...
Sr. Comentari eliminat, gràcies home, però no em sigui tan tímid...
Gràcies, Yeral, i que cadascun dels quinze amics ho reenviï a quinze amics més abans de mitja hora o sinó se'ls apareixerà dins el llit la Marina Rossell amb camisa de dormir i rulos!
Gràcies també a vos, Jordi. És cert que Mazo mola, però també mola Abril, Mayo i hasta Junio...
Assumpta, torni sempre que vulgui, que encara que no hi siguem tenim sempre les portes obertes...
Em quedo sense paraules davant d'aquest escrit. És..., és... increïble. Em sento malament per prostituir la felicitat i l'èxit, per no saber de vegades el que vull, o cap on anar. Vull la felicitat dels savis, aquesta que s'encomana. Però no em crec savi, ni sé si ho podré ser mai. Però em quedo les teves paraules, valdrà la pena rellegir-les de tant en tant. Un títol així mereix un post així, i viceversa. Sospito que les teves intencions són més petites i particulars, i que els elogis que et puguem fer no et faran ni fred ni calor. Però avui te'ls mereixes molt, de veritat.
M'agradaria fer servir la frase en cursiva, és brillant. Me la puc penjar al blog?
Vos moleu molt senyor Piritione. De savis és saber entendre als altres savis.
Aquesta vegada l'has bordada!! Només una pregunta: si l'èxit està prostituït i la felicitat també, els/les que es prostitueixen tenen èxit i són feliços?
estàs fet un poeta de la vida. ja saps que la Núria Feliu busca poetes?
felicitat=sacietat
éxit=societat (val també "sucietat")
tu tries...
quan pots...
Publica un comentari a l'entrada