Aquest matí, anant cap a la fenya, tris-tras, tris-tras, caminant per la part alta de Barcelona, he vist una cosa que m'ha llamat poderosament l'atenció. I sóc tan bona persona que, pensant en la legió de lectors d'aquest bloc, he desenfundat el mòbil i ho he retratat. Heus-ho ací en exclusiva:
Curiós, no?
I fins aquí el post d'avui.
Ei, què coi feu aquí sota? No us he dit que s'havia acabat el post? Adéu i fins una altra.
Va! Que no teniu fenya? He dit que ja està, coi! Bones tardes.
No, no... ja veig que sou tossuts. Ja s'ha acabat. ACABAT. FINITO. CAPUT. FINISH.
Ai las! No ho pilleu, no? Potser si us faig un dibuix...
Tampoc? Encara hi sou? No n'hi ha prou? Voleu que segueixi?
Vale. Doncs segueixo. Però el que llegireu no us agradarà. Ale: m'ho he inventat tot. La veritat és que aquesta tarda, a casa, he agafat uns retoladors Carioca, he escrit aquest anunci en un paper, l'he penjat a la porta de la cuina i l'he retratat.
I ara que ha quedat demostrada la meva capacitat d'inventar coses que no són vritat, però que poden colar, i de publicar-les com si fossin certes, espero que m'arribi ben aviat una trucada per col·laborar en algun medi de la premsa guai d'aquest país, la que no contrasta una merda fins que ja l'ha publicat, o ni aixins, tipo La Gaceta, el Periòdic o, fins i tot, el prestigiós diari Què! (re, re...).
I ara sí que s'ha acabat.
11 comentaris:
La única cosa que no m'ha quedat clara: calia penjar-ho a la porta de la cuina per fer la foto?
Vull dir, el post tindria el mateix sentit si enlloc de penjar-ho a la porta de la cuina ho hagués penjat a un altre puesto?
Podeu provar d'enviar algun currículum, potser fareu sort i us contractaran en un d'aquests mitjans. Però penso que la capacitat inventiva hauria de ser més gran.
La realidat supera la ficsión, camarada. Yo era agregada cultural en la embajada de Kirguizistan y debería verme ahora, de demostradora del tapersex por la mañana y cambrera por horas en "El farolillo rojo" . Es que la vida da mucho achuchones. Y esto no cal que lo contraste por que es real como la vida misma, hermano, amigo.
A mi no me la fots! Sé perfectament que aquest rètol no l'heu escrit vós. Saps perfectament que "lisenciado" s'esciu amb zeta, de Sincpiritione. Àpali!
Xulo Piscines sense llicenciatura busca feina per passejar el que o qui calgui.
Ostres, ara anava a demanar-te el telèfon del Lisenciado per si podia passejar-me a mi, de tant en tant...
telefax? encara hi ha telefaxos? n'envia, l'aifon?
Ai la crisi -de molts tipus diferents-...
*sànset*
Tarambana, per fer-ho més real volia penjar-la al portal de casa, però els veïns m'haurien mirat (més) malament... :P
Teniu raó, XeXu. El que de vegades es llegeix en aquests diaris ho supera tot!:o
Kamarada llum, de part del Lisensiado Osvaldo que us digui que a veure si hi ha gaire gent amb gos, al Kirguizistan... :)
Veí, i jo que em pensava que anava amb ce trencada!!! :P
Jordi Casanovas, aixòs sí que són punts per entrar a la redacció del Què! (re, re...)
Jordi, si pagueu bé, el Lisensiado Osvaldo us du caminant fins als Omellons (repeteixo: els Omellons) i hasta més enllà i tot!
Anònim, els aifons no, però els rellotges calculadora Casio segur que sí!
Ben cert, Sànset, la crisis no perdona!!
Som legió, no ho oblidessis pas...
Què vols que et digui, jo m'ho he cregut del tot... n'he vist de semblants...
Publica un comentari a l'entrada