dijous, 29 d’abril del 2010

Sembei Norimaki

El jefe#3 (a.k.a "l'home que parla com escriu") em fa entrar al despatx perquè li expliqui com va anar la reunió d'ahir amb els francesos.

Seiem i li explico. O ho intento. Però m'interromp. Ho torno a intentar i em torna a interrompre. No em deixa acabar cap frase. M'interromp contínuament. M'interromp molt. M'interromp tant, que em rendeixo i decideixo passar d'ell. I mentre el jefe#3, com fa habitualment, subordina, sense solta ni volta, una frase darrera l'altra, jo desconecto del tot.

Per dissimular, li aguanto la mirada amb els ulls lleugerament entreclucats i la mà pessigant-me la barbeta. De tant en tant assenteixo i tot. Crec que creu que m'interessa el que m'explica. Noto com la meva fesomia ha mutat i ha passat d'un "quin-rollo-de-reunió" a un "ui,-que-interressant-que-és-aixòs-que-m'expliques,- jefe#3!"

I per un moment em sento com si fos el Doctor Slump quan mutava i posava cara de "sí, ja ho sé, sóc un geni i ara estic molt atent a tot el que passa al meu costat".



Ho faig tant bé, que el jefe#3 creu que l'escolto amb devoció. Però no, només és façana: el jefe#3 té el meu cos, però no la meva ment. I mentre ell subordina i subordina frases sense sentit, jo aguantant-li la mirada i assentint de tant en tant per dissimular, jugo a un joc mental que m'entreté i m'enganxa de mala manera.

I al final, quan el jefe#3 encara no ha acabat cap frase amb sentit, jo he aconseguit, sense que se'm notés, resoldre el meu passatemps mental.

Heus-ne ací la solució:


NÚRIA
CÚRIA
CURIS
CURES
PURES
PARES
PAREM
PARIM
PERIM
PERIU
FERIU
FELIU

7 comentaris:

Peix ha dit...

Bo bo!!! Molt bo!

neus ha dit...

Sr.Piritione... sou el meu ídol!

myself ha dit...

Quin passatemps més curiós Sr. Piritone! Molt graciós descobrir fins a quin punt arriba la seva obsessió feliuana.

Sergi ha dit...

Sou un crack dels de veritat. Quina capacitat! La veritat és que jo sempre m'he preguntat quan em parla algú que està per sobre meu. Sovint faig cara d'incredulitat, pel que m'han dit.

sànset i utnoa ha dit...

És evident que el passatemps mental requeria més atenció que aquell senyor.

*Sànset*

Jordi ha dit...

Feu classes presencials d'aixòs?? M'agradaria, perquè generalment jo faig cara de fàstic!

Ai, què tindra la Feliu?

Oriol ha dit...

I diuen que la gent pot canviar. "I UN GÜEVO"....