Llegeixo amb sorpresa, admiració, rebuig, atenció, prudència, estupor i tremolors, devoció, sensacions contradictòries l’article a l’Avui d’avui de l’Alfons López Tena. Hi estic plenament d’acord en el fons (que es resumeix en aquell República? Monarquia? Independència! de Cambó). Però discrepo profundament (sí, jo, Zinc de can Piritione, que sóc de ciències i no tinc cultura ni re, discrepo de l’immens López Tena!) en algunes coses que hi diu i, molt especialment, en això:
"...Dos són els escenaris que recomanen l'adopció de la forma monàrquica, si s'esdevenen: (...) 2. La superior projecció de la marca Catalunya com a Estat monàrquic que com a Estat republicà. Hi ha al món més de dos-cents Estats, i menys del 10% són monarquies. Esdevenir-ne donaria a l'Estat català un plus de visibilitat, especialment si s'adopta una dinastia altament visible al món i seguint l'exemple noruec s'entronitza a Catalunya la casa històricament rival de la borbònica espanyola: els Windsor, que regnen a Gibraltar..."
Discrepo perquè, si es tracta de projectar la marca Catalunya mitjançant una dinastia altament visible al món, jo fugiria de recórrer als Windsor. Aniria més enllà.
Estic convençut que si nomenem com a reina del futur Estat Català la mítica carpa Ramona, la notícia tancarà els telenotícies de mig món. Catalunya, com a marca, serà coneguda. Llàstima, però, que Catalunya, com a estat, farà riure.
I això no és un escrúpol de monja. Somniar perfeccions ve després d'assegurar existències, sí, d’acord, perquè és veritat i (sobretot) perquè ho diu Sales. Però tan sols plantejar la possibilitat que un Windsor, o fins i tot un Borbó, fos rei de Catalunya és somiar imperfeccions i assegurar inexistències.
"...Dos són els escenaris que recomanen l'adopció de la forma monàrquica, si s'esdevenen: (...) 2. La superior projecció de la marca Catalunya com a Estat monàrquic que com a Estat republicà. Hi ha al món més de dos-cents Estats, i menys del 10% són monarquies. Esdevenir-ne donaria a l'Estat català un plus de visibilitat, especialment si s'adopta una dinastia altament visible al món i seguint l'exemple noruec s'entronitza a Catalunya la casa històricament rival de la borbònica espanyola: els Windsor, que regnen a Gibraltar..."
Discrepo perquè, si es tracta de projectar la marca Catalunya mitjançant una dinastia altament visible al món, jo fugiria de recórrer als Windsor. Aniria més enllà.
Estic convençut que si nomenem com a reina del futur Estat Català la mítica carpa Ramona, la notícia tancarà els telenotícies de mig món. Catalunya, com a marca, serà coneguda. Llàstima, però, que Catalunya, com a estat, farà riure.
I això no és un escrúpol de monja. Somniar perfeccions ve després d'assegurar existències, sí, d’acord, perquè és veritat i (sobretot) perquè ho diu Sales. Però tan sols plantejar la possibilitat que un Windsor, o fins i tot un Borbó, fos rei de Catalunya és somiar imperfeccions i assegurar inexistències.
6 comentaris:
El López Tena s'ha begut l'enteniment, o què? Un nou rei català? I ara! I a sobre dels Windsor? Ja posats, triem la casa de Góndor,que l'Aragorn sempre m'ha caigut molt bé.
Només ens faltaria això, sortir del foc per caure a les brases. Si ens hem d'escindir, jo passaria d'aquesta figura. I si hem de ser un estat 'del montón', doncs siguem-ho. Però siguem-ho!
Si Catalunya necessita una reina, la Núria Feliu seria la candidata idònia, i hòmia també! :P
(He estat fina, eh?) ;)
Res, res, si volem un monarca qui millor que l'Ariel Santamaria? El profeta ganxet esdevindria el primer rei juantxi!
*Sànset*
Quan vaig llegir l'article tampoc m'ho podia creure. Res de monarquia! I menys aquesta, amb un passat anti-democràtic i totalitari que fa por!
Cataluña nunca sera un estado independiente, podra tener mayor o menor autogobierno como cualquier otra region de España, pero ni de coña sera independiente, simplemente es que no os compensa, aunque os haya comido la cabeza la casta politica de que si... los unicos que ganan dinero son ellos, pero el catalan medio...
Por supuesto, otro cuento y un invento es la nacion o los paises catalanes y sus fronteras... para que una "region" sea nacion hace falta tener una historia lo suficientemente diferenciada del resto de las regiones colindantes... Cataluña estaba dentro de la provincia romana hispania, y su hitoria propia y evolucion sociopolitica esta intimamente ligada a la del resto de regiones del estado español...
TODOS los españoles se dejaron la piel para que la clase burguesa catalana prosperara en el xix... que rapido se olvidan las cosas, que seria de esa region sin el resto de regiones... quizas los extremeños lo hubieran agradecido mas.
PD: Casado con catalana, vivo en Manresa desde hace 10 años... se catalan... no lo hablo porque no me da la real gana y no me hace falta aun viviendo donde vivo... los independentistas sois unos paletos movidos por cuatro listos.
Publica un comentari a l'entrada