Avui, benvolguts lectors, benamades lectrius, emprarem les eines Web 2.0 per fer una classe de deliqüència interactiva. Agafeu llàpits i paper, i obriu-vos d'orelles, que escomencem.
Escolteu atentament aquest fragment de cinc (5) segons de música, viam si reconeixeu què és:
Escolteu atentament aquest fragment de cinc (5) segons de música, viam si reconeixeu què és:
No, no és el que us penseu; us heu equivocat tots: es tracta del Jo vull ser rei, dels Pets.
Vale.
Ara, canteu mentalment un parell de vegades aquest fragment de melodia, per interioritzar-la del tot.
Vale.
Ara, canteu mentalment un parell de vegades aquest fragment de melodia, per interioritzar-la del tot.
(espai reservat per cantar mentalment un parell de vegades la melodia,
per interioritzar-la del tot)
per interioritzar-la del tot)
Fixeu-vos que són dotze (12) notes, una corresponent a cada síl·laba dels versos següents:
Jo vull ser rei, ser per co-llons cap de l'es-tat.
Ara, torneu-la a cantar mentalment, però més a poc a poc. Com si la volguéssiu fer en acústic, amb guitarra i tot.
(espai reservat per tornar-la a cantar mentalment,
però més a poc a poc, com en acústic, amb guitarra i tot)
però més a poc a poc, com en acústic, amb guitarra i tot)
Mola, oi? Doncs aixòs no és res. Ara la tornareu a cantar, mantenint el ritme lent. Però ojo!, no ho fareu mentalment sinó en veu alta. I ademés, mentre canteu, fareu morritus i posareu la boca de pinyó, com si cantéssiu en francès. La lletra us la podeu inventar, però la qüestió és que soni francès.
(espai reservat per tornar-la a cantar en veu alta
i fent morritus, com si cantéssiu en francès)
i fent morritus, com si cantéssiu en francès)
I ara, si ho heu fet bé, us ha d'haver sortit aixòs:
Sí, benvolguts lector, benamades lectrius, palpeu-vos la cara i hi trobareu pèl: us acabeu de convertir en George Moustaki!
(o això, o bé els Pets van cometre allò que hom convé a qualificar com a plagi...)
10 comentaris:
Sorprenent!
Ara, no m'imagino el sr.Moustaki traient-se la samarreta al mig de l'escenari cantant M'zelle Gibson mentre brinca com un posseït!
Oh! Ha caigut un mite. Posats a plagiar, tria algú menys conegut. Segur que al disc dels Pets posa que és un homenatge...
El rei del plagi... quin greu... quina decepció.
Clar que només dotze notes...
Oh! Això és molt fort, eh? A la pressó tots. A casa ho hem trobat la mar de graciós! és que poca broma, eh? Són exactament les mateixes notes!
Jajajajjaa! Aquesta no para de cantar!No és la Feliu? O vaig distreta?
O no ho entenc...
Ostres, realment sí que és un plagi! I l'SGAE on està quan més se la necessita!!
Treball acurat d'invetigació, recerca i tot a l'ensems. Estic desbordat!
Ostres! És molt smeblant! Però no crec que sigui palgi, és una casualitat i prou.
Cert, Missis! I jo tampoc m'imagino el Joan Reig escrivint una bona lletra (obro parèntesi: Joan, quan escriguis la lletra d'una cançó, si no rima, tampoc passa re, home, que de vegades les teves rimes són massa forçades! I ara tanco parèntesi)
XeXu, cal reconèixer que, cas que sigui plagi, com a mínim han escollit una bona inspiració. Imagineu-vos el Jo vull ser rei, amb la melodia (per dir algo) d'una cançó de la marina rossell...
Peix, no sé on és el límit de notes per decidir si és plagi o no, però dotze notes amb idèntic ritme, legalment han de ser plagi!
Aixòs, aixòs, Tarambana, enviem-los a la pressó tots, però abans hi hauríem de fer entrar la Marina Rossell, que no pot ser que campi a les seves antxes per aquests móns de Déu...
Mortadel·la, vós també oïu la Feliu? Quins refilons més ben fets, oi?
Jordi, no us estranyi que l'SGAE denunciï el Moustaki, que segur que podria pagar més peles que els Pets...
Dessmond, viam si algun dia segueixo aquest estudi, que em sembla que hi ha moltes altres coincidències per descobrir!
Albert B. i R., no us deixeu confondre. Les casualitats són com les bones cançons de la Marina Rossell: no existeixen
Oh! Déu meu! He anat pas per pas i al final m'he quedat sorprés!! Els mites cauen com a mosques.
Publica un comentari a l'entrada