La gran pregunta retorna sempre en dies com avui.
Què és pitjor: no agafar el paraigües i que plogui, o bé agafar-lo i haver-lo d’arrossegar tot el dia perquè, finalment, no plou?
L’excés de previsió de vegades pot ser tan molest com la més absoluta despreocupació.
Què és pitjor: arribar tard i no poder seure, o bé arribar una hora abans per agafar lloc i que, finalment, no s’ompli la sala? No comprar loteria de Nadal de la fenya i que toqui a tothom menys a tu, o bé comprar-ne i que no toqui? Posar-te a la cua de la caixa on només hi ha una senyora i descobrir, quan ja és massa tard, que porta el carro exageradament ple, o bé anar a la caixa ràpida i descobrir, quan ja és massa tard, que caixa ràpida no vol dir caixera ràpida? Aparcar el cotxe a la primera plaça lliure que trobes, caminar un quart fins al lloc de destí, i descobrir que just davant d’on anaves hi havia aparcament de sobres, o bé passar de llarg totes les places d’aparcament per buscar-ne una de més a prop, no trobar-ne cap i haver d’acabar aparcant més lluny que si t’haguessis quedat al primer lloc que havies vist? No menjar més canapès de micuit amb encenalls de xocolata negra i cruixent de codonyat per guardar gana pel segon plat, i descobrir que el segon plat consisteix en cargols amb morro i orella, o bé atipar-te de ganxitos i olives rellenes i no tenir espai físic a la panxa per encabir-hi les gambes de Palamós que venen, per sorpresa, al darrera?
Què és pitjor: sortir de casa amb els calçotets nets “per si t’atropella un cotxe i t’han de portar a l’hospital” (tal com ens deia la mare de petits) i haver de tornar a casa sa i estalvi, o bé sortir de casa amb els mitjons foradats, que t’atropelli un cotxe i, mentre a l’ambulància t’intenten reanimar, haver de passar la vergonyada que et treguin les sabates i que els metges, enmig de la sangada, s’escandalitzin perquè se’t veuen els talons a través d’aquell tel tan finet que fa molt temps que va deixar de ser mitjó?
Què és pitjor: no agafar el paraigües i que plogui, o bé agafar-lo i haver-lo d’arrossegar tot el dia perquè, finalment, no plou?
L’excés de previsió de vegades pot ser tan molest com la més absoluta despreocupació.
Què és pitjor: arribar tard i no poder seure, o bé arribar una hora abans per agafar lloc i que, finalment, no s’ompli la sala? No comprar loteria de Nadal de la fenya i que toqui a tothom menys a tu, o bé comprar-ne i que no toqui? Posar-te a la cua de la caixa on només hi ha una senyora i descobrir, quan ja és massa tard, que porta el carro exageradament ple, o bé anar a la caixa ràpida i descobrir, quan ja és massa tard, que caixa ràpida no vol dir caixera ràpida? Aparcar el cotxe a la primera plaça lliure que trobes, caminar un quart fins al lloc de destí, i descobrir que just davant d’on anaves hi havia aparcament de sobres, o bé passar de llarg totes les places d’aparcament per buscar-ne una de més a prop, no trobar-ne cap i haver d’acabar aparcant més lluny que si t’haguessis quedat al primer lloc que havies vist? No menjar més canapès de micuit amb encenalls de xocolata negra i cruixent de codonyat per guardar gana pel segon plat, i descobrir que el segon plat consisteix en cargols amb morro i orella, o bé atipar-te de ganxitos i olives rellenes i no tenir espai físic a la panxa per encabir-hi les gambes de Palamós que venen, per sorpresa, al darrera?
Què és pitjor: sortir de casa amb els calçotets nets “per si t’atropella un cotxe i t’han de portar a l’hospital” (tal com ens deia la mare de petits) i haver de tornar a casa sa i estalvi, o bé sortir de casa amb els mitjons foradats, que t’atropelli un cotxe i, mentre a l’ambulància t’intenten reanimar, haver de passar la vergonyada que et treguin les sabates i que els metges, enmig de la sangada, s’escandalitzin perquè se’t veuen els talons a través d’aquell tel tan finet que fa molt temps que va deixar de ser mitjó?
10 comentaris:
Personalment formo part dels que arrosseguen el paraigües amunt i avall, a tort i a dret i d'ací cap allà (com avui, que només han plogut gossos i gats quan era en lloc tancat).
Ah, i sens dubte, que per això som hereus dels nostres pares... els calçotets ben nets abans d'agafar el cotxe... imagina't la vergonyada en el moment en que el metge, entre ossos desmanegats i sang arreu, descobreix aquell maleït llepet palplantat al bell mig dels Calvin Klein.
Ser o no ser...quin bon retrat de la indecisió. Jo prefereixo mullar-me que no haver de portar el paraigües tot el dia. Ei, ho he dit que tinc 38 de febre avui...?per no portar jaqueta una nit de serena.
Per cert, enhorabona pels 500 d'ahir. Posts, clar.
Hom porta temps en aquest món, i tot i no considerar-se mentalment massa estable, assoleix un estatus en el que pensa que és amo de les seves decisions, que té les idees clares, i si bé no sap sempre el que vol, sap més que de sobre què no vol.
I llavors llegeix aquest post. Tants anys de teràpia per a res. I a sobre, se'n va cap el súper, on segur que no ensopegarà amb la caixera ràpida. Cas d'existir.
Casumlolla, m'has ben fotut, ara si que estic descol·locada...
Missis, no sé si s'ha notat, però jo també sóc dels que arrosseguen el paraigües sempre amunt i avall (només quan no plou, evidentment!). D'altra banda, i per compensar, els calçotets sempre nets, aixòs sí!
Vida, aixins doncs, què és pitjor: agafar una rebeca per si un cas refresca a la nit i haver-la de portar tota l'estona penjada al braç perquè resulta que fa calor, o bé no agafar-la i agafar una febrada? :P
No, XeXu, no existeix!
Zel, val més estar descol·locat que mal col·locat. I si no pregunteu-li a l'Amy Winehouse...
Fins fa dos dies creia que la pregunta filosòfica més important a la vida era si valia o no valia la pena viure la vida. A partir d'avui ja sé que n'hi ha una altra...
Ara entenc perquè a les notícies sempre diuen que el ferit va ingressar cadàver a l'hospital: es mor de vergonya a dins l'ambulància quan li veuen els mitjons foradats...
:(
sí
Respecte la primera pregunta ho tinc lar: és pitjor no agafar-lo i que plogui. Tampoc molesta tant i, a més, pot arribar a ser entretingut moure'l amunt i avall si et trobes en el context d'una conversa pesada.
Sobre el tema de la caixa ràpida fins i tot hi ha estudis al respecte:
http://blog.mrmeyer.com/?p=4646
Publica un comentari a l'entrada