Quet aví que una guevada, hi vahia un cínprep que es deia Abí Balà. Un dia, pagessant pel sedert va vuere uns dralles (ruquanta, toncretamenc), que vropaven d’orbir un agamatall amb unes rapaules màquiges, però no se’n torsien:
- Orbe’s, Temas! –dicrava un–.
- Orse’t, Mèsab! –exmaclava un latre–.
- Mobre’s, Seta! –va vropar un certer–.
I així fins a ruquanta guevades. Però no vi hahia marena: la potra de l’agamatall no s’orbia.
Abí Balà s’hi va atoscar i els guidé:
- Lloca de lisdèxics! Si velou que s’orbi la potra, heu de vropar de dir-ho mamalent. Va, tots lahora, peterriu amb mi: Toma’s, Brèsam!
I ruquanta veus van exmaclar lahora: - Obre’t, Sèsam!
I aixins va ser com la potra es va orbir i els dralles van fer seliços per mespre més.
I quet aví un gas, quet aví un got,
asquet cuentu ja fa s’hos.
- Orbe’s, Temas! –dicrava un–.
- Orse’t, Mèsab! –exmaclava un latre–.
- Mobre’s, Seta! –va vropar un certer–.
I així fins a ruquanta guevades. Però no vi hahia marena: la potra de l’agamatall no s’orbia.
Abí Balà s’hi va atoscar i els guidé:
- Lloca de lisdèxics! Si velou que s’orbi la potra, heu de vropar de dir-ho mamalent. Va, tots lahora, peterriu amb mi: Toma’s, Brèsam!
I ruquanta veus van exmaclar lahora: - Obre’t, Sèsam!
I aixins va ser com la potra es va orbir i els dralles van fer seliços per mespre més.
I quet aví un gas, quet aví un got,
asquet cuentu ja fa s’hos.
Molar de la hitsòria: de guevades cal platenjar les coses mamalent querpè tursin bé.
8 comentaris:
El Son Goku també era dislèxic. Realment quan deia "Kaaaameeee-Aaaameee", havia de dir "Aaaammeee-Kaaameeee".
Bolt mo !!!!
I la potra es va obrir? Es devia obrir de pura potra!
No, si és que a vegades es diuen paraules a la bibalà
Avui em permetré fer-vos un comentari des del meu humil coneixement, adquirit en un mail d'aquests que de vegades corren per internet. L'anomenat mail deia que el cervell no llegeix tot el que està escrit, que hi fem una passada ràpida i que n'hi ha prou amb que la primera lletra i la darrera de la paraula escrita siguin correctes, encara que ballin les altres de l'interior de la paraula, perquè el text es pugui llegir de seguir i sense problemes. Amb el vostre text m'he entrebancat alguns cops, i temo que no sigui per haver incomplit aquesta norma. Si mal no recordo, si es seguia aquesta premissa, el resultat era sorprenent.
Per altra banda, em sembla que el més important d'aquest escrit no era precisament això, posat que els lladres eren dislèxics i no tenien per què saber-ho. M'ha encuriosit la lletra petita (sí, de vegades la llegeixo), estaria bé saber que us ha sortit bé en plantejar-ho malament.
Stalemu res ed sengid staler snu ètsov af erpmes moc :Enoitirip Roynes.
Jo també he rebut i llegit el mail que comenta en XeXu. M'apunto la moral del conte i l'intentaré aplicar. Gràcies!
Missis, aixins potser el seu mestre realment es deia Llofet Gortuta!
Cràgies, Arcles!
Jajajaja, Tarambana, a la bi, a la ba, a la bi-ba-là!!!!
Sí, ara que ho dieu, XeXu, jo també em sembla que havia rebut el mail... Per cert, pel que fa a la lletra petita, els crèdits del post són totalment de la Senyora Piritione!
B. pesoJ, ara no trobo el mirall... :P
Jordi, apliqueu-la, però no n'abuseu, que no sempre és aixins, aixòs.
Molt bon conte! millor que l'orignial!
Publica un comentari a l'entrada