Observeu el noi d'aquesta fotografia:
No sembla mala persona, oi? Diríem que inspira confiança i tot.
D'ell, us en puc dir poca cosa.
Sé que es diu Raimon Capdevila Miralles. Va nèixer el 3 d'abril de 1980 a Barcelona. Toca la guitarra en un grup i va estudiar no-sé-exactament-què a l'Autònoma. Divendres passat, cap a dos quarts i mig de vuit del vespre va obrir un compte a Facebook. D'això fa només tres dies i ja té 70 (setanta!) amics.
Ah! I encara us en puc donar un altre petit detall: el Raimon Capdevila Miralles no existeix fora del món virtual. Me'l vaig inventar divendres passat cap a dos quarts i mig de vuit del vespre. Ai las!
Com a experiment és força interessant, no? 70 (setanta!) persones que és impossible que el coneguin de re, l'han acceptat com a amic. Amb una mica més de temps, seria fàcil arribar al cent, cinc-cents o mil amics. I això, per un paio que no existeix, no està gens malament.
No deixa de ser curiós això del Facebook. Si t'hi pares a pensar, les conclusions de tot plegat són tan evidents (i bèsties) que me les estalvio.
Tot plegat em fa pensar en alguns gurús-visionaris-titafredes que diuen que, avui dia, si no tens Facebook no ets ningú. Si en coneixeu algun, d'aquests savis, digueu-li al Raimon Capdevila Miralles: amb molt de gust li demanarà amistat.
I si teniu Facebook i l'agregueu, potser farem història.
24 comentaris:
Hola, no sóc ningú.
Des de fa temps que dic que el féisbuc és el dimoni, i ara vós aporteu la demostració que necessitava, perquè vós la sabeu molt llarga. Espero que sí que feu història, jo l'agregaria com a amic. Si voleu puc moure els fils perquè l'agreguin des del facebook de c@ts. Però segur que en Casanovas llegirà aquest post i farà el que convé.
Aquesta no serà la vostra excusa encoberta per tenir facebook sense tenir-ne, oi? En conec un que deia 'no, no, jo de facebook no en gasto', però en va fer un per un gat seu. Desconec si el feia servir per altres felins, vull dir, fins, però com a excusa em va semblar molt barata.
Ai, sí, tu! (que diria la senyora que fa labors).
Perdoneu que m'hi fiqui, però jo conec un gat que també té facebook. Ara ja no podem dir allò de: "sí, sí, ho faré quan els gats tinguin facebook", perquè ja hi ha dos que en tenen. El millor és el del burru volant.
XeXu, jo com a Zinc sí que en tinc (rodolí), però com a persona normal no em cal (un altre rodolí, ves, tu...) :D
Jordi, hauríem d'investigar si les senyores que fan labors també tenen Facebook! :P
Perquè vegis que sumar 1 amic més significa que els teus contrincants en tinguin ja un de menys que tu i perdin la cursa. Trist, però cert.
Jo tinc dos facebook (un el té la l'Anna Tarambana i l'altre el meu real) no n'utilitzo cap dels dos, hi entro cada mil anys i sempre em quedo espervarada (bonica paraula) de com la gent té temps d'anar explicant-hi la vida. Realment aquest noi, hauria de fer història.
Què fort, no?
Ja no és "si no tens facebook, no ets ningú", és "inclús sent ningú, pots tenir facebook".
Bon experiment el teu!
si que existeix¡¡¡
tu l has creat, i segur que hi ha gent que l ha vist. I afirmarán que en son amics. I segur que ja té vida i miracles més enllà del seu creador. Ara m el agregu.
73! I va sumant el paio! Potser de tants amics que tindrà, al final la gent el coneixerà i prendrà personalitat pròpia i el veurem a la propera edició d'OT... Gracias por este sueño!
Ben cert, Jordi... suposo que és com una mena de competició, el prèmit de la qual no acabo de saber veure! :o
Tarambana, doncs ja t'estàs agregant el Raimon ara mateix, hombre, ya! ;)
Absolutament d'acord, Olguen Dalmasas. I el pitjor d'aixòs és que vol dir que la Marina Rossell també en pot tenir! :P
Cert, chamb! Potser ningú l'haurà conegut en persona, però tots tenim un amic que jurarà que té un amic que el coneix! :D
I ja en van 77, Missis! Dentro de Raimon hay una estreeeellaaaaaaaa!!!! :P
El Raimon és ben real, no te´l pots haver inventat. Ho sé per fons fidedignes. Tinc un amic que coneix un amic que l'altre dia va parlar amb ell... ;-)
(Aprofito per citar el teu experiment al meu blog, si no et fa res)
Ha, ha.. genial. M'envia en SM i em poso a participar d'aquesta llarga i profunda amistat!
Un bon experiment... jo també crec que aquest noi inventant anirà augmentant les amistats... i fins i tot tindrà un munt d'invitacions per anar a festes i festetes.
Hola, soc una senyora que fa labors i voldria dir que em penso que totes les que en fem tenim un Feisbuk d'aquests. Com si no ens passariem els patrons i els models? Hi ha vegades que el dubte ofen!
Jo vaig posar al meu periquito Jimy al facebook però només he conseguit 30 amics! de fet potser n'hauria conseguit més però alguns em feien por i no els vaig agregar.
et demanare amistat!
osti, jo no el vaig agregar!
Gran experiment.
Jo el vaig agregar pensant -i encara ho penso- que en realitat és el mateix Zinc.
Tinc motius per creure el que crec. Però no els puc vessar per aquí.
a mi m'estan atabalant amb que m'hi posi, que m'hi posi, però veient tot l'enbolic que comporta... qui sap si molts dels que hi son tenen només un bon grapat amics inexistents... i ells tant feliços!!
Aquesta tarda el Raimon ha tancat l'experiment i ho ha confessat tot al seu mur. Resultat: 161 amics en cinc dies. Si traiem els que l'heu agregat perquè el Zinc us ho ha demanat (gràcies!), encara en queden més d'un centenar llarg que sense tenir CAP referència del Raimon l'han acceptat com a amic.
Vinc de can SM, això promet :) potser si que no puc prescindir de l'amistat d'en Ramon ^^
ai, Raimon, sorry :P
Ma germana i jo tenim una amiga que la seva gata també té Facebook... amb nom i cognoms (el nom és el seu com a gata i els cognoms els del seu marit i ella, clar hehe)
I la meva germana té Facebook i algunes amigues i amics seus de la vida real també... Doncs per "jugar a les granges i les cafeteries" entre sis o set persones reals tenen potser unes 50 personalitats... tots 50 són amics i veïns de tots... i així poden pujar nivells... La gata que t'he dit és una d'aquestes :-))
Ei Zinc!! com estàs?? et recordes de mi? Aquest és el primer comentari en més de dos anys que faig a algun dels blocs que tenia (encara tinc?) als enllaços. Davant un post i un experiment tan absolutament sublim, no he pogut evitar trencar el meu silenci. Enhorabona. I també enhorabona per mantenir viu el bloc.
Rock!!!!!! Bentornat! Ja en quedem pocs, d'aquella "generació", però suposo que en el fons ningú no acaba d'anar-re'n mai del tot, no?
Va, home, a veure si ara que has trencat el gel reobres el Blue Hotel i comences a pixar-te a tort i a dret en tot allò que s'ho mereix!!!!
Doncs ara mateix el convido a prendre una cervesa a dalt el terrat i a fer una volta pel bloc a conèixer veïnes solitàries...perqùe els toqui la guitarra.
Publica un comentari a l'entrada