Mentre m'espero a la perruqueria, veig damunt la mítica tauleta de les revistes el no menys mític Cosmopolitan. I, a la portada, una cosa em llama poderosament l'atenció. No, no m'estic referint a les metes de la Jessica Biel (que també), sinó a un titular que apareix al racó de dalt a l'esquerra i que diu Kamasutra en casa!
Com que resulta que, casualment, des de fa un temps, a casa estem intentant conjugar els conceptes sexe i cadira i no acabem de trobar-hi "el què", m'agencio la revista (abans que me la prengui una senyora que s'ha vingut a crepar) viam si m'il·lustra una mica. L'obro i salto directament a la pagina 142 en la qual el titular de portada s'amplia amb un subtítol prometedor: Convierte tu casa en el Disneyland del erotismo. Ai las!
Les propostes que s'hi fan són força engrescadores. L'extensa descripció de cada suggeriment va il·lustrat amb un pictograma representatiu d'una parella copulant a degut modo, i un exemple d'una escena d'una pel·lícula en la qual els protagonistes forniquen segons la modalitat descrita. Obro parentesi. Entre les parelles mencionades no hi ha ni Mickey ni Minnie, ni Donald ni Daisy, ni Goofy ni... (...ni el que sigui que s'aparella amb un Goofy). Cap personatge de Disney, amb la qual cosa hom gosaria qualificar el subtítol de l'article d'enganyós. Tanco parentesi. Segueixo fullejant (capti's, sisplau, la intenció de la cursiva) les pàgines i paro atenció en alguns exemples que s'hi esmenten:
Sexe i escala. Vale, però no vivim en un dúplex i, per tant, les úniques escales de casa son les de la comunitat (i tampoc es tracta de ser el centre d'atenció del veinat). A més, en materia d'escales, ens fiem més del que digui el mestre que del Cosmopolitan.
Sexe i banyera. A les pel·lícules és fantàstic, però a la vida real és realment incomode. I si hi poses maduixes amb xicolata i una copeta de cava, és MOLT incomode. I creieu-me que sé de què parlo.
Sexe i rentadora centrifugant a 1000rpm. La nostra arriba a 1.400 rpm, però al damunt hi tenim la secadora, o sigui que hauríem de descartar aquesta opció...
Sexe i cancell de porta. Aquest, directament, no l'entenc.
Les propostes segueixen i segueixen, però no apareix la cadira per enlloc. I quan estic a punt de rendir-me i cedir la revista a la senyora del meu costat (que deurà buscar-hi sexe i crepat, suposa la meva ment malalta), m'apareix davant dels ulls:
Sexe i cadira. El pictograma és inquietant. Sí, hi ha una cadira. Sí, ell hi seu. Però hi ha quelcom d'extrany: ella està mig de cap per avall, ajaguda panxa enlaire damunt les cuixes d'ell i amb les cames a les seves espatlles. Només de veure-ho em marejo. I entenc perquè nosaltres no hi acabem de trobar "el què".
I em torna a venir al cap el titular (enganyós) de l'article i torno a no entendre la referència a Disney. I penso que seria mes escaient una cosa tipus Convierte tu casa en el Cirque Du Soleil del erotismo.
I em pregunto si realment cal treballar al círcol per fer sexe a degut modo en una cadira.
I de tot plegat en trec una conclusió que ja sabia: que com al llit, enlloc.
12 comentaris:
Acabo de llegir el post i arribo a la mateixa conclusió que tu: com al llit res; i és que cada vegada tinc més clar que aquestes postures les ha escrit algun fatxenda que va de farol i que mai les ha practicat. Perdoneu, algú ho havia de dir!
Així, a votepront, se m'acudeixen dues solucions al vostre problema que us numeraré per si poden ser d'utilitat.
1) Heu de mirar que la cadira sigui d'aquelles d'oficina, de rodes. Hi ha cadires moooolt incòmodes fins i tot per només seure-hi. Dono fe que una cadira d'aquestes de rodes la cosa va millor, i sense fer acrobàcies. [he dit jo això?? Mare meva...]
2) Hauríeu de començar per retirar la imatge del senyor èquits vigent, amb aquesta imatge al cap, ni en una cadira, ni en un llit ni res...
Ja li ho has preguntat a la senyora que es venia a crepar?
Segur que et podia donar algunes idees per a convertir el teu niuet en una creperia de l'amor!
La de mal que ha fet el coi de Cosmopolitan...
El Kamasutra dels pebrots hauria d'estar prohibit, perquè tots els homes acaben caient-hi i durant una bona època te la passes intentant semblar la Nadia Comaneci (noti's que una té una edat, o dues), per al final arribar a la conclusió que millor el llit, o urgències. ;) Passaré el teu magnífic apunt a "qui correspongui" :)
Doncs jo aquesta nit no podré dormir... m'he quedat trasvalsada veient aquesta espècie d'animal amb sustens que tens al teu blog!!
Mamaaaa pooooor!!!!!
El Tomás Guash (no el Quique) diu que el Kaka té puvàlgia degut a que ho fa dempeus amb la seva parella. Aquesta, doncs, també esborra-la.
Ves per on que jo tinc només rentadora. Serveix amb càrrega superior?'
ostres...
m he quedat escoltant la Feliu i m ha agradat¡¡
Ja, ja, ja, no puc dir res (però tinc al cap una història amb jacuzzi i botella de cava d'allò més incòmede i ridícula, sí) perquè no puc parar de riure. Boníssimes reflexions!
I el cotxe? Que no era maco? Aixxxx....
Jordi, és un farol segur, perquè hi ha aquella màxima que ve a dir que "qui fa no escriu i qui escriu no fa", o algo aixins...
XeXu, però el problema de les cadires d'oficina és que moltes tenen recolzabraços, la qual cosa pot constituir un obstacle... Pel que fa al senyor èquits, algun dia ja el retirarem, però encara no...
Missis, no li vaig comentar re, no fos cas que em mal interpretés i s'abraonés tota ella (amb crepat i tot) damunt meu!
Oitant, RaTeta! El Cosmopolitan i les pel·lícules del Hugh Grant!
Clidice, quan hom pensa en una gimnasta té només dues opcions: la Nadia Comaneci (que la coneix tothom) o la Yulia Vramistova (que me l'acabo d'inventar, però també colaria, no?) :P
Ben cert, _MeiA_: aixòs de portar uns sostens que tenen una copa de cada color hauria d'estar prohibit!
Ojo Jordi, no fos cas que amb les batzegades us escorressiu (capti's la cursiva i disculpi's el doble sentit) vós i parella cap dins la rentadora!
Ho veieu, chamb, com no és tan difícil com us pensàveu? Tot lo bo costa, al principi! ;)
Us entenc, Vida! El cava per aquí, les copes per allà (i ojo no es trenquin que trencaríem també l'encant del moment...) Uf, un estress!
Oitant, Zel. Un servidor té la sort de tenir un Fiatpunto, amb la qual cosa el sol plaer de conduir ja és un orgasme!
Una revista poc instructiva, potser val més ser autodidacta... ;D
Publica un comentari a l'entrada