Mode atzar. Nivell vuit. Pes seixanta-quatre. Temps vint-i-cinc. Velocitat inicial onze i mig. Start.
M’hi poso i, com que no tinc altra fenya que anar fent, m’entretinc comptant.
I compto vint-i-sis passes cada deu segons. Ves, tu, qui ho diria.
Multiplico. Divideixo. Factors de conversió. Regla de tres. Començo a suar. Arrodoneixo.
Onze kilòmetres i mig per hora són cent noranta dos metres cada minut.
O trenta dos metres cada deu segons. Ergo, trenta dos metres cada vint-i-sis passes. Ergo, cada passa fa un metre i vint-i-cinc. Ergo, no son passes sinó gambades. I amb pendent. Ergo, suo. Suo molt.
I quan falten cinc minuts pels vint-i-cinc marcats com a objectiu, es produeix la primera gran paradoxa: just quan estic més cansat, accelero. Tretze kilòmetres per hora. Metre quaranta per gambada (calculat a gabinet, que diuen, que la sang ja no rega prou per fer numbros de memòria a camp). I suo. Suo més. Suo i panteixo (bonic verb intransitiu, tot i ser degut precisament al fet d’estar transitant en excés*).
I quan falten dos minuts pels vint-i-cinc marcats com a objectiu, es produeix la segona gran paradoxa: just quan ja no puc més, accelero de nou. Catorze kilòmetres i mig per hora. Metre i mig llarg per gambada (calculat a gabinet, també, que ara ja no sóc persona ni re).
Fins arribar als vint-i-cinc minuts. Suat, panteixant i vermell com (a escollir) la sang d'un cor de jaspi (pels poetes amateurs), o un pebrot (per als hortofruticultors i el públic en general).
I després, ralentí. Dos minuts de refredament a set coma dos kilòmetres per hora per acabar de suar molt, panteixar mes i, diguem-ho tot, cagar-me en qui va inventar el deport.
Resum en pantalla: vint-i-set minuts. Cinc kilòmetres. Quatre mil gambades i picu. Nosequantes centes calories cremades.
*Xist
7 comentaris:
Jo no sé com t'ho has fet...no passo dels tres quilòmetres, ara vaig suau suau...
Mentre no faci com servidor que, en cinta correderra de gimnàs, va pitjar un botó vermell -fre de mà, en diuen- i allà mateix va deixar-se la dentadura, la dignitat i la futura (i brillant) carrera deportiva d'un musculator barceloní. Ara, calories no sé si en vaig cremar gaires, tu...
Aaaaah, quins temps aquells de córrer sobre la cinta, i mirar de superar-me una mica cada dia. Ara la velocitat, ara la inclinació... quines coses. I que rematadament avorrit que és. Però tot sigui per lluir. Que heu començat l'operació bikini, amic Zinc?
Zinc-Marathon-Man!
ho saps que això no és bo oi?
Després no us queixeu si us baixa la glucosa en sang.
That is really interesting, You are an overly skilled blogger.
I have joined your rss feed and stay up for in the hunt for extra of
your magnificent post. Also, I have shared your web site in
my social networks
Also visit my web blog - bypass hand pruners
Publica un comentari a l'entrada