Entre vós i el Sr. Tinc, em tenen content. Sort que de moment hi veig bé i no em cal ser gafapastes ni lentillapastes. Això fins que vagi a revisió. I no hi vaig, justament per aquest motiu, que ja sé què em diran.
Home... tan com que mola més... A mi em comencen a fer ferida al darrera l'orella i això ja no és modern. Salutacions cordials, vell amic! (vull pensar que he tornat, però què vols que et digui... segurament no serà cert).
Ves, jo ja fa anys que duc ulleres i les he dut de totes les maneres, de pasta, metàl·liques, d'intel·lectual, de hippie...
Veig el món igual amb o sense ulleres (és a dir amb lents)... això sí, a l'estiu i els dies de pluja el cony d'ulleres les fotria al foc, en el primer cas perquè el nas sua més del compte i les ulleres seeeeempre van avall i en el segon perquè, si no hi posem un parabrises, està fotut veure-hi clar entre les refotudes gotetes de pluja que estimen els teus vidres.
7 comentaris:
He, he, he: però encara és més cert vist el món darerra unes lentilles de pasta, com les que gasta servidor!
Entre vós i el Sr. Tinc, em tenen content. Sort que de moment hi veig bé i no em cal ser gafapastes ni lentillapastes. Això fins que vagi a revisió. I no hi vaig, justament per aquest motiu, que ja sé què em diran.
Home... tan com que mola més... A mi em comencen a fer ferida al darrera l'orella i això ja no és modern.
Salutacions cordials, vell amic! (vull pensar que he tornat, però què vols que et digui... segurament no serà cert).
Ves, jo ja fa anys que duc ulleres i les he dut de totes les maneres, de pasta, metàl·liques, d'intel·lectual, de hippie...
Veig el món igual amb o sense ulleres (és a dir amb lents)... això sí, a l'estiu i els dies de pluja el cony d'ulleres les fotria al foc, en el primer cas perquè el nas sua més del compte i les ulleres seeeeempre van avall i en el segon perquè, si no hi posem un parabrises, està fotut veure-hi clar entre les refotudes gotetes de pluja que estimen els teus vidres.
Jo n'hauria de portar, però me les deixo a casa i així les coses no es veuen tant clares...
metàl·liques, les ulleres sempre metal·liques. Per favort!
Enveja d'aquest amor, Piritione!
Publica un comentari a l'entrada