Espelmes

De vegades compto coses.

Obro parèntesi. Permeteu-me que introdueixi un dato perquè els nens i nenes que llegeixin el post en treguin un profit moral: a priori, les coses val més comptar-les que no pas esnifar-les. Tanco parèntesi.

De vegades compto coses, deia. Puc, pransemple, comptar quatre-cents trenta-sis (436) graons. O hasta setanta-una (71) culleres.

Avui, a casa, en un moment de soledat, un servidor ha comptat espelmes.

Amb tal propòsit he obert el calaix de sota la tele i he comptat seixanta (60) espelmes noves, petites, de tonalitats rosades/vermelloses/morades, que fan olor. I he comptat també dotze (12) espelmes noves petites (però no tant com les d'abans) de tonalitats verdoses que també fan olor. I he comptat també sis (6) espelmes noves d'aquestes no-tan-petites-com-les-d'abans-que-també-fan-olor però de tonalitats rosades/vermelloses/morades . I n'he comptat una (1) de grossa de color de cera pròpiament dit, mig consumida, i que no em consta que faci olor de cap mena. I també n'he vist una (1) de grossa i blava mig consumida que en teoria fa olor però com que és d'IKEA em sembla que ja l'ha perduda tota.

I després he tancat el calaix i he mirat la tauleta de davant el sofà i he vist, al prestatge de sota, un portaespelmes de fusta amb nou (9) espelmes mig consumides del tipo petit-però-no-tant-com-les-d'abans, de tonalitats rosades/vermelloses/morades que també fan olor. I al damunt de la tauleta he vist una (1) espelma grossa, prismàtica, de color cera, mig consumida.

I després he mirat dins l'aparador del menjador i he vist tres portaespelmes amb sengles tres (3) espelmes mig consumides petites (no tipu no-tan-petites-com-les-d'abans-que-també-fan-olor, sinó simplement petites-que-fan-olor) de tonalitats rosades/vermelloses/morades.

I després he mirat damunt la taula del menjador i he vist un portaespelmes molt xulo amb una (1) espelma petita mig consumida de tonalitats rosades/vermelloses/morades.

I després he mirat al costat de la tele i he vist dues (2) espelmes, una mitjana i una gran, de color gris i morat, consumides però no gaire.

I després he anat al rebedor i he vist tres (3) espelmes no consumides de cera d'abella natural (natural la cera, no les abelles, que també ho deuen ser, però jo no m'hi poso, que aixòs cadascú s'ho sap i les abelles també s'ho deuen saber, però avui en dia no es pot posar la mà al foc per re ni per dingú)

I després he anat al lavabo gran i he vist, entre les dues piques, tres (3) espelmes consumides però no gaire, de tonalitats grisoses (puix imiten, amb gran encert, tres pedres).

I després he anat a l'habitació i he vist dues (2) espelmes no consumides, no gaire grans, de color blanc, dins de sengles recipients de cristall de mentida, amb unes pedretes naturals com a base de les esmentades espelmes.

I després he tornat al lavabo i he fet un pipí.

I després he anat a l'estudi i, dins el cistell de la dreta de sota el moble, a la caixa on guardem els fanals que a l'estiu posem a la terrassa, esperava trobar-hi una (1) espelma groga que és la mare de totes les espelmes i que va dins d'un recipient de terrissa i té un ble que és com la cua d'una vaca i que en teoria fa olor i espanta els mosquits però només l'hem encès una vegada perquè ens va costar molt (però molt) apagar-la i per poc no cremem hasta l'arbre dels veïns. Però no l'hi he trobada, tot i que l'hem de tenir en algun puestu i per aixòs l'he comptada. I, en canvi, dins del cistell, hi he trobat dues (2) espelmetes mig consumides amb els angelets de Rafael pintats.

I després he fet memòria i he recordat que al traster, amb les coses de Nadal, hi tenim una (1) espelma grossa de color cera que forma part d'un centre de taula. I dues (2) espelmes vermelles grans mig consumides, que en teoria fan olor però com que són d'IKEA ja la deuen haver perduda. I encara una (1) altra espelma verda petita no consumida dins d'una mena d'estructura d'arbre de Nadal petit i metàl·lic.

I després he agafat una calculadora i he sumat espelmes. I me n'han sortit cent-onze (111),

I després he pensat que a casa només som dos i que, per tant surten cinquanta-cinc (55) espelmes per cap.

I finalment he pensat que cinquanta-cinc (55) espelmes per cap pudé són moltes espelmes. I per comprovar-ho, he extrapolat aquest numbro a la bonica població dels Omellons (repeteixo: els Omellons).

I resulta que els Omellons (repeteixo: els Omellons) té dos-cents quaranta-un habitants i, per tant, hi deu haver nadamés i nadamenus que tretze mil tres-centes setanta-cinc (13.375) espelmes.

I aixòs sí que són moltes espelmes

I vist aixins m'he adonat que, ben mirat, cent-onze (111) espelmes no són tantes espelmes. I que pitjor seria si visquéssim als Omellons.

O no?