dijous, 2 de desembre del 2010

Somriu

Sense saber ben bé perquè, mentre camines tot sol Via Augusta avall, tris-tras, tris-tras, se’t mig escapa un somriure. Primer per vergonya, després per prudència, l’intentes dissimular, no fos cas que algú et prengués per boig. O, pitjor encara, per feliç. Però no pots: com més ho intentes, més creix. El somriure creix i se t’escampa per tot el cos: cap, tronc i extremitats, sobretot extremitats. I sense saber ben bé perquè, et venen ganes de saltironejar, alehop, alehop, com la fadrina que va a la font, Via Augusta avall, refilant com un ocell i saltant com una daina. I de saludar amb la mà els porters, i els escombriaires, i les mames que porten els nens a cole, i els repartidors de la Panrico. I penses que si ara et trobessis la senyora Dulores li demanaries si et concedeix aquest ball, que la vida són quatre dies i no sempre hi ha pinyons.

Somrius. I tot plegat, sense cap motiu aparent. Tot i que la banda sonora que t’acompanya potser hi té alguna cosa a veure.

La banda sonora i el pont que s'acosta, esclar...


13 comentaris:

Anònim ha dit...

no se m'obre la banda sonora, però molarien els housemartins. Aquest tris-tras...

Anònim ha dit...

El pont, el pont, sens dubte...M'has encomanat el somriure, gràcies.

Sergi ha dit...

Penseu-ho bé, benvolgut Zinc, la vida segur que us ofereix motius per somriure, de motius segur que no us en falten. D'acord, que el ponts és molt temptador, però penso que heu de tenir altres motius. Potser, qui sap, alguna cosa que passarà durant el pont. Perquè no serà per la cançó... no veig l'etiqueta 'sang per les orelles'...

Zincpiritione ha dit...

Els housemartins molen, Anònim! I ara he tingut una mena de Dejavú... ;)

Vida, és tot plegat i, a més, el pont!

XeXu, amb aquesta banda sonora de sang per les orelles en surt més aviat poca! I de motius per somriure... sí que n'hi ha, sí, però aquella sensació de somriure perquè sí sense cap motiu aparent (o conscient) és especialment agradable!

Anna Tarambana ha dit...

Benvolgut Zinc, amb posts com aquests i cançons tan ben triades és inevitable somriure.

Anònim ha dit...

Mira Zinc, que he estat pensant seriosament si utilitzar "dejavú" en el primer comentari!
Abraçada gran.

El porquet ha dit...

Somriu, somriu! Somriguem a tort i dret, tant com puguem.

Sap què, vaig a dormir amb un somriure... moltes gràcies!

Jordi ha dit...

Benvolgut Zinc, veig que li ha agafat gust al tema de muntar vídeos amb música. Segueixi així. I somrient, sobretot somrient!

_MeiA_ ha dit...

M'encanta aquesta cançó!!

Com deia la meva iaia: un dia sense riure, és un dia perdut. I quanta raó que tenia!
Pots estar trist, però si veus algú del voltant somrient, se t'enganxa, igual que els badalls.

:)

Molt bon pont!

Jordi Casanovas ha dit...

un bon motiu... qualsevol motiu

Tinc molt mal caure ha dit...

Sostinc l'opinió de la srta Tarambana amb l'afegitó apreciable del meu somriure, collita del 89 ; )

Nymnia ha dit...

Crec que és important somriure sempre. Jo tant com puc ho practico, però la perspectiva del pont he d'admetre que també ajuda! :P

Bon pont!

Judit ha dit...

I que bonic que és caminar avall amb un somriure... el vent a la cara, la gent passejant, un dia feliç...
espero que en vinguin molts com aquests :P