And the Oscar doesn't go to...

Els darrers corrents teòrics sobre l’estudi de la població activa a les societats occidentals tendeixen a classificar els treballadors en dues grans categories:

a) els normals
b) els imbècils

Dins del grup dels imbècils existeix un subgrup fàcilment identificable format pels actors i les actrius. Els reconeixereu perquè es passen més temps petonejant-se i repartint-se premis entre ells que no “treballant”. Obro parèntesi. El lector i/o/ante/bajo/cabe la lectriu haurà copsat el rintintín amb què l’autor d’aquest apunt ha emprat les cometes per posar en dubte que els actors “treballin”. Diguem-ho clar: Bill Murray, aixòs els normals NO ho considerem treballar. I ademés, s'ha demostrat que actuar és una fenya que qualsevol imbècil pot fer. Tanco parèntesi.

Tornant als premis i als petons, aquest cap de setmana, després dels Globus d’Or de fa uns dies (que en són l’antesala, i quina ràbia que fa l’expressió) es reparteixen els Òscar (que són unes preuades estatuetes, que és una expressió encara més odiosa, que si algú la torna a dir que li trenquin les cames però ja, que vale ja de subordinades que m'estic perdent). Catifa vermella, modelets escotats, acudits dolents, xiscles de satisfacció, cares de circumstàncies, petons a la boca, discursos eterns i llàgrimes de cocodril (merdós).

Aixòs és un os car, xapat d'or i tot

Tota aquesta imbecilitat i pantomima (que, siguem sincers, seguiré amb fruïció, goig, i hasta una mica de delit), només podrà robar-me el cor si fa justícia al que, en teoria, representa: el Cinema. Aixins, amb majúscules. El Cinema.

A veure si m'explico. He vist 8 (demà seran 9) de les 10 finalistes a millor pel·lícula. I el meu criteri, que és el més millor, imparcial i objectiu (que per alguna cosa és el Meu, aixins en majúscules) té molt clar qui ha de guanyar. De les 10 pel·lícules, n’hi ha que ...pseeee, n’hi ha que ...buffff!, n’hi ha que eiiiii!! i n’hi ha que uaaaala!!! Però una, només una, és una absoluta Obra Mestra. Cinema Perfecte. Aixins, amb majúscules i lletra de colorins i tot.

Resumint. Si aquest diumenge Toy Story 3 s'endú el premi a la millor pel·lícula, un servidor es reconciliarà amb el gremi dels imbècils que, per un dia, hauran deixat de banda els prejudicis per votar la que és, de llarg, la millor pel·lícula de l'any.

He dit (Piaf).