El pelele

(Una altra iniciativa de Relats Conjunts)

Acte I (i únic)

Segle XVIII. Interior d’una nau industrial abandonada reconvertida en loft.

Penombra. De fons sona la sintonia del Temps de Neu.

(Anacrònic? No, que aixòs és una obra topemoderna i underground.

Segur que hasta pudé sortirà a l’Ànima i tot.)

Personatges:
- Francisco de Goya (pintant un quadre)
- El seu fill (fumant un porro en un racó, ignorant el seu pare)

- Francisco de Goya (extasiat, amb els ulls en blanc i posant-se l’anvers de la ma al front): Ai las! Atansa’t, oh! fill meu, sang de la meva sang, plançonet que ha brotat de la llavor que el papa va sembrar dins la mama! Oh! Vine i contempla la darrera obra mestra del teu pare que es titularà "Quatre mosses plegant un llençol després de fer la bugada". Oh! Tot jo m’estremeixo d’emoció! Oh! Oh! A mi, les sals! Ooooohhhh!

- El seu fill (tope rallat): Grrrrrrrrrrrr.

FDG abandona l’escena per anar a buscar un kleneex per eixugar-se els mocs.

ESF drogat del tot, s’atansa al quadre i hi dibuixa just al mig, tan malament com pot, la caricatura del seu pare.

Fals Fi.

S’abaixa el teló.

Apareix la Bibiana Ballbè.

BB: eclèctica i naïf, l’obra teatral d'en Zinc Piritione es caracteritza per la presència constant de personatges que fan de l’autodestrucció i de la negació de tota mena d’esperança el seu modus vivendi. Però darrera aquest aparent nihilisme underground que traspuen personatges com la Vaca Ció, la Latxera, la Brenda Fox o el mateix fill de Francisco de Goya, s’hi intueix un univers molt més ric, ple de matisos lírics, que es personifiquen en la figura del Ministre de Salut i Medi Ambient de Sant Vicenç i les Granadines o, sobretot, en el senyor Venanci de Girona (que té sis fills).

S’abaixa un segon taló davant del primer taló.


Ara sí: fi.