dimarts, 17 de març del 2009

El pelele

(Una altra iniciativa de Relats Conjunts)

Acte I
(i únic)

Segle XVIII. Interior d’una nau industrial abandonada reconvertida en loft.

Penombra. De fons sona la sintonia del Temps de Neu.

(Anacrònic? No, que aixòs és una obra topemoderna i underground.

Segur que hasta pudé sortirà a l’Ànima i tot.)



Personatges:
- Francisco de Goya (pintant un quadre)
- El seu fill (fumant un porro en un racó, ignorant el seu pare)



- Francisco de Goya (extasiat, amb els ulls en blanc i posant-se l’anvers de la ma al front): Ai las! Atansa’t, oh! fill meu, sang de la meva sang, plançonet que ha brotat de la llavor que el papa va sembrar dins la mama! Oh! Vine i contempla la darrera obra mestra del teu pare que es titularà "Quatre mosses plegant un llençol després de fer la bugada". Oh! Tot jo m’estremeixo d’emoció! Oh! Oh! A mi, les sals! Ooooohhhh!

- El seu fill (tope rallat): Grrrrrrrrrrrr.

FDG abandona l’escena per anar a buscar un kleneex per eixugar-se els mocs.

ESF drogat del tot, s’atansa al quadre i hi dibuixa just al mig, tan malament com pot, la caricatura del seu pare.

Fals Fi.

S’abaixa el teló.

Apareix la Bibiana Ballbè.

BB: eclèctica i naïf, l’obra teatral d'en Zinc Piritione es caracteritza per la presència constant de personatges que fan de l’autodestrucció i de la negació de tota mena d’esperança el seu modus vivendi. Però darrera aquest aparent nihilisme underground que traspuen personatges com la Vaca Ció, la Latxera, la Brenda Fox o el mateix fill de Francisco de Goya, s’hi intueix un univers molt més ric, ple de matisos lírics, que es personifiquen en la figura del Ministre de Salut i Medi Ambient de Sant Vicenç i les Granadines o, sobretot, en el senyor Venanci de Girona (que té sis fills).

S’abaixa un segon taló davant del primer taló.


Ara sí: fi.

18 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

plas plas plas plas plas! Bravo! Bravo! L'autor! L'Autor! més plas més plas!

Sergi ha dit...

Teatre i tot! Explorant nous gèneres als relats conjunts! Bravo, original del tot, fantàstic!

Jordi ha dit...

Zinc, genial! Molt bo! Originalitat al poder! Més plas plas plas dels plas plas plas del meu homòleg de nom i cognom!

Anònim ha dit...

estic 'rudejat'. Acabo de llegir el teu nou apunt o post o com es vulgui dir i he anat rient mentre la meva dona i el meu fill em miraven -com sempre que llegeixo la iaia- com dient "el papa està fatal, no porta bé això de l'edat".
Malgrat la solitud (la meva en el riure), quin fart m'he fet!!!

Anònim ha dit...

XDD Felicitats, bembé és un relat 100% Zinc, marca de la casa. M'he rigut molt XD

Anna Tarambana ha dit...

Jajajajaja! Molt i molt bo! M'alço i aplaudeixo! Plasplasplasplasplasplas!

kweilan ha dit...

Felicitats pel relat. L'he trobat original i molt bo.

zel ha dit...

D'això....Zinc, i si et dediquessis al mundillu del teiatru?????

Mireia ha dit...

APLAUDIMENTS!!!!!!

Nymnia ha dit...

Jo també sento el públic com aplaudeix. No sembla mala idea això del mundillu del teatre, jejeje! Bon relat en clau de teatre!

Josep B. ha dit...

Després de llegir això l'únic que puc fer és apuntar-me al amleït curs d'auxiliar d'infermeria que és una garantia per al meu futur.

Abril ha dit...

MÉS APLAUDIMENTS!!!!!!

llum ha dit...

Que refotudament bo que ets tio! Em fas ràbia , moooooooolta ràbia de bé que escrius, de bé que inventes . De gran vull ser com tú...o com la Bibiana Vallvé. Ara no ho sé.

AlImBuRg ha dit...

Avui tocaria felicitar al senyor Venanci que té 6 fills i viu a Girona...??

Assumpta ha dit...

He hagut d'anar a buscar Bibiana Ballbé a Viquipèdia perquè no sabia qui era... ho admeto :-))

Però ara ja ho sé, igual com també sé que el fill d'en Goya va ser qui va pintar el pelele aquell al quadre de son pare (ostres, quin disgust en Francisco quan ho va veure...)

NeoPoeta ha dit...

Jajaja Brutaaaal!

carles ha dit...

Hola!!!.. toc-toc... que hi ha algú?... hoooo-laaaaa....

Aida ha dit...

aquest silenci esborrona, és veritat... esperem que vagi tot bé senyor zinc.

salutacions enyorades.