Acte I (i únic)
Segle XVIII. Interior d’una nau industrial abandonada reconvertida en loft.
Penombra. De fons sona la sintonia del Temps de Neu.
(Anacrònic? No, que aixòs és una obra topemoderna i underground.
Segur que hasta pudé sortirà a l’Ànima i tot.)
Penombra. De fons sona la sintonia del Temps de Neu.
(Anacrònic? No, que aixòs és una obra topemoderna i underground.
Segur que hasta pudé sortirà a l’Ànima i tot.)
Personatges:
- Francisco de Goya (pintant un quadre)
- El seu fill (fumant un porro en un racó, ignorant el seu pare)
- Francisco de Goya (pintant un quadre)
- El seu fill (fumant un porro en un racó, ignorant el seu pare)
- Francisco de Goya (extasiat, amb els ulls en blanc i posant-se l’anvers de la ma al front): Ai las! Atansa’t, oh! fill meu, sang de la meva sang, plançonet que ha brotat de la llavor que el papa va sembrar dins la mama! Oh! Vine i contempla la darrera obra mestra del teu pare que es titularà "Quatre mosses plegant un llençol després de fer la bugada". Oh! Tot jo m’estremeixo d’emoció! Oh! Oh! A mi, les sals! Ooooohhhh!
- El seu fill (tope rallat): Grrrrrrrrrrrr.
FDG abandona l’escena per anar a buscar un kleneex per eixugar-se els mocs.
ESF drogat del tot, s’atansa al quadre i hi dibuixa just al mig, tan malament com pot, la caricatura del seu pare.
Fals Fi.
S’abaixa el teló.
Apareix la Bibiana Ballbè.
BB: eclèctica i naïf, l’obra teatral d'en Zinc Piritione es caracteritza per la presència constant de personatges que fan de l’autodestrucció i de la negació de tota mena d’esperança el seu modus vivendi. Però darrera aquest aparent nihilisme underground que traspuen personatges com la Vaca Ció, la Latxera, la Brenda Fox o el mateix fill de Francisco de Goya, s’hi intueix un univers molt més ric, ple de matisos lírics, que es personifiquen en la figura del Ministre de Salut i Medi Ambient de Sant Vicenç i les Granadines o, sobretot, en el senyor Venanci de Girona (que té sis fills).
S’abaixa un segon taló davant del primer taló.
Ara sí: fi.
18 comentaris:
plas plas plas plas plas! Bravo! Bravo! L'autor! L'Autor! més plas més plas!
Teatre i tot! Explorant nous gèneres als relats conjunts! Bravo, original del tot, fantàstic!
Zinc, genial! Molt bo! Originalitat al poder! Més plas plas plas dels plas plas plas del meu homòleg de nom i cognom!
estic 'rudejat'. Acabo de llegir el teu nou apunt o post o com es vulgui dir i he anat rient mentre la meva dona i el meu fill em miraven -com sempre que llegeixo la iaia- com dient "el papa està fatal, no porta bé això de l'edat".
Malgrat la solitud (la meva en el riure), quin fart m'he fet!!!
XDD Felicitats, bembé és un relat 100% Zinc, marca de la casa. M'he rigut molt XD
Jajajajaja! Molt i molt bo! M'alço i aplaudeixo! Plasplasplasplasplasplas!
Felicitats pel relat. L'he trobat original i molt bo.
D'això....Zinc, i si et dediquessis al mundillu del teiatru?????
APLAUDIMENTS!!!!!!
Jo també sento el públic com aplaudeix. No sembla mala idea això del mundillu del teatre, jejeje! Bon relat en clau de teatre!
Després de llegir això l'únic que puc fer és apuntar-me al amleït curs d'auxiliar d'infermeria que és una garantia per al meu futur.
MÉS APLAUDIMENTS!!!!!!
Que refotudament bo que ets tio! Em fas ràbia , moooooooolta ràbia de bé que escrius, de bé que inventes . De gran vull ser com tú...o com la Bibiana Vallvé. Ara no ho sé.
Avui tocaria felicitar al senyor Venanci que té 6 fills i viu a Girona...??
He hagut d'anar a buscar Bibiana Ballbé a Viquipèdia perquè no sabia qui era... ho admeto :-))
Però ara ja ho sé, igual com també sé que el fill d'en Goya va ser qui va pintar el pelele aquell al quadre de son pare (ostres, quin disgust en Francisco quan ho va veure...)
Jajaja Brutaaaal!
Hola!!!.. toc-toc... que hi ha algú?... hoooo-laaaaa....
aquest silenci esborrona, és veritat... esperem que vagi tot bé senyor zinc.
salutacions enyorades.
Publica un comentari a l'entrada